Ni a Romanyà de la Selva ni a Bell-lloc d’Aro no hi ha cap espai que el recordi però els seus bons actes en temps de postguerra no passen en va per a la gent que va tenir la sort de poder-lo conèixer.
Mossèn Gumersindo, tal com la gent l’anomenava, va arribar a la rectoria de Bell-lloc d’Aro a l’1 d’octubre de 1943. Fins al gener de 1955 aquest rector va tenir cura de les parròquies de Bell-lloc d’Aro, Romanyà de la Selva i de Sant Cebrià dels Alls. En aquests quasi 12 anys, mossèn Gumersindo va condicionar l’espai on hi havia hagut l’antic cementiri de Romanyà per convertir-lo en l’actual plaça de l’Església i en el punt de trobada de la gent. A l’any 1945 va restaurar la Creu de Romanyà després de ser malmesa durant la guerra civil; va organitzar cada primer diumenge de maig l’aplec de Romanyà, un esdeveniment molt concorregut… A l’any 1952 va aixecar, amb l’ajuda de molta altra gent, el menhir de la Murtra; al maig de dos anys després va inaugurar la capella-atri que hi ha entre can Cama i la plaça de l’Església. També va habilitar l’entrada de la rectoria de Bell-lloc en una petita escola per a la mainada de Romanyà i de Bell-lloc que no es podien desplaçar fins a les escoles de Santa Cristina, entre moltes altres bones obres.
Llegir l’article sencer de la Revista del Baix Empodà
